(1976) | |
Nom original | (en) Carole Penny Marshall |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 octubre 1943 Bronx (Nova York) |
Mort | 17 desembre 2018 (75 anys) Los Angeles (Califòrnia) |
Causa de mort | diabetis mellitus de tipus 1 |
Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
Religió | Església congregacional |
Formació | Universitat de Nou Mèxic Walton High School |
Activitat | |
Camp de treball | Interpretació i direcció |
Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
Ocupació | directora de cinema, comedianta, actriu de veu, actriu de cinema, realitzadora, actriu de televisió, actriu, ballarina, especialista de cinema, productora de cinema, cantant, guionista, escriptora, productora |
Activitat | 1968 - 2011 |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Rob Reiner (1971–1981) |
Fills | Tracy Reiner |
Pare | Anthony W. Marshall |
Germans | Garry Marshall Ronny Hallin |
Premis | |
|
Carole Penny Marshall[1] (15 d'octubre de 1943 – 17 de desembre de 2018)[1] fou una actriu, directora, i productora estatunidenca.[2]
Era filla de Tony Marshall, un director de cinema i productor, i Marjorie Marshall, una professora de claqué. El bagatge dels seus pares en l'espectacle, junt amb el del seu germà Garry Marshall com a escriptor de comèdies, i el de la seva germana com a directora de repartiment i productora, van donar lloc a la carrera de Marshall en la indústria. Va saltar a la fama en els anys 70 pel seu paper de Laverne DeFazio a Laverne & Shirley (1976–1983), quan va rebre tres nominacions al Globus d'Or a la millor actriu en sèrie de televisió musical o còmica per la seva interpretació.
Marshall va progressar en la direcció de pel·lícules en els anys vuitanta, i feu el seu debut com a directora amb Jumpin' Jack Flash (1986) abans de dirigir Big (1988), que es va convertir en la primera pel·lícula dirigida per una dona que superava els 100 milions de dòlars a les taquilles dels Estats Units.
Els seus posteriors crèdits de direcció inclouen Despertar (1990), que va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula, Elles donen el cop (1992), Un poeta entre reclutes (1994), La dona del predicador (1996), i Els nois de la meva vida 2001). També va produir Cinderella Man (2005), i Embruixada (2005), així com episodis de According to Jim i United States of Tara.